The knowledge doesn't come from the answers. Is the product of discovering new questions.

Aquest any he començat un postgrau a la UPC de Barcelona: Intel·ligència Artificial amb Deep Learning. Uau, està sent increïble. Sento que realment que està siguent tot un repte. Fer un curs on la meva base és principalment autodidacta és, sens dubte, una fita interessant.

T'explico ràpidament una cosa que em va passar l’altre dia.

Estàvem fent una pràctica de laboratori sobre API per a models de llenguatge. Per posar una mica de context: quan et comuniques amb un servidor, li envies una petició i, després de processar-la, el servidor et torna una resposta. Bé... la manera com et comuniques amb el servidor és un tema important en informàtica i ciberseguretat, però no era el focus principal de la pràctica.

Tot i que he treballat en desenvolupament d'aplicacions amb JavaScript i he après molt pel meu compte, hi havia coses que no tenia del tot clares. Sentia que tenia un buit de coneixement, però no sabia com trobar la informació que em faltava. No sabia el què no sabia.

A classe, vaig començar a encaixar les peces. Després, vaig anar a parlar amb els professors, i allà va començar el procés de veritat. Al principi, les meves preguntes eren caòtiques—pensaments desordenats, termes inconnexos. Però aquí és on la intel·ligència humana supera realment la IA: quan ho havia intentat amb ChatGPT o buscant a Google, rebia respostes a preguntes que ni tan sols estava formulant. Però els meus professors, en lloc de donar-me simplement una resposta, em van guiar fins a la pregunta correcta.

I un cop vaig tenir la pregunta correcta, tot va encaixar. La resposta era clara i, encara millor, van sorgir noves preguntes. Però el que realment em va sorprendre va ser adonar-me que el meu aprenentatge no venia de les respostes, sinó de trobar les preguntes adequades.

Vols saber què vaig aprendre? Potser en un altre post... avui va sobre el com, no el què!!! 😊